EDICIÓ DE L'INVENTARI DEL PATRIMONI

DE GRANYENA DE SEGARRA

La Fundació Jordi Cases i Llebot ha publicat un nou volum del "Inventari del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de la Segarra", en aquesta ocasió dedicat al municipi de Granyena de Segarra. La presentació va tenir lloc el dia 12 de desembre de 2025 a la Sala Francesc Buireu de Cervera.

Granyena de Segarra té un ric patrimoni que va des dels vestigis arqueològics de temps remots, fins als més de 180 béns inventariats d'arquitectura popular, com ara cabanes i marges de pedra seca. També estan inventariats elements d'arquitectura civil, arquitectura religiosa, imatges, orfebreria, etc. fins a un total de gairebé 300 fitxes patrimonials. El present inventari, a l'igual que els anteriors, no es deté en descriure somerament el bé inventariat, sinó que n'aporta un estudi documental i històric de cada un.

Sota la direcció de d’historiador Jordi Oliva, tant el treball de camp com la redacció del llibre han anat a càrrec de l'autora Mercè Salsench, llicenciada en Història per la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), Màster d’Arxivística i Governança de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i ha treballat en el món de la investigació en diferents arxius i en especial a l’Arxiu Comarcal de la Segarra.

La col·lecció de l'inventari és un projecte de la Fundació Jordi Cases i Llebot que dedica un volum a cada municipi amb un estudi exhaustiu de tot el patrimoni, que molts estudiosos consideren com la gran enciclopèdia de la Segarra. Fins ara han estat publicats els inventaris de Sanaüja, Torà, Ivorra, Estaràs, Massoteres, Torrefeta i Florejacs, Guissona i Tarroja. El present volum dedicat a Granyena de Segarra consta de 230 pàgines, amb pròleg d'Albert Turull i fotografies de l'autora i de Josep M. Santesmasses.

El seu treball d'arqueòleg ha posat en valor la ciutat de Iesso, ha creat una escola d’arqueòlegs, i ha inspirat la principal celebració festiva de Guissona.

La Fundació Jordi Cases i Llebot i l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs, faran el lliurament del premi al Dr. Josep Guitart i Duran, director de l'excavació de la ciutat romana de Iesso, el dissabte dia 16 de març a Guissona.

La seva dedicació al projecte, durant cinc dècades de recerca, el fan la veritable ànima d'aquest important jaciment romà de la Segarra. Guitart i el seu equip, han situat el parc romà de Guissona entre els jaciments més importants per conèixer el procés de romanització del nostre territori.

El compromís i trajectòria de Guitart amb Guissona ha anat molt més enllà de la dedicació professional, traçant vincles personals i acadèmics que han permès crear tota una escola d’arqueòlegs i conscienciar el veïnat de la importància del seu passat. Fins al punt que el treball a la ciutat romana han inspirat directament la vila que ha dissenyat a partir del passat romà les principals festivitats de l’any com són el Mercat Romà i la Bacanal que tenen una durada d’una setmana.

Es tracta de la tretzena edició d’aquest Premi que reconeix la persona, entitat o institució que hagi excel·lit a títol individual o col·lectiu, i contribuït de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra.

El lliurament del Premi tindrà lloc a la Sala de plens de l’Ajuntament de Guissona. El jurat del Premi Sikarra reunit el 27 de febrer de 2024, format per membres de l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i de la Fundació Jordi Cases i Llebot, ha valorat l’acció i trajectòria continuada del Dr. Guitart, des dels anys 70 fins a l’actualitat, en la recuperació, preservació i difusió del patrimoni arqueològic de Guissona, l’impuls del Patronat d’Arqueologia de Guissona i el desenvolupament i potenciació del Museu de Guissona Eduard Camps i Cava.

El guardó es una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez que reprodueix la moneda Sikarra, adquirida per l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases, documentada fa 2.300 anys i que s’exposa al Museu Comarcal de Cervera.

En la passada edició, el Premi va ser per a l’Associació d’Amics de Sant Magí de la Brufaganya i el seu entorn, de la Baixa Segarra.